Ica, dimecres 14 de juny del 2.000 (part II)

(... continua)
A Ica també trobem Hostal al segon intent. El primer era ple i el segon l’acceptem només quan ens rebaixen el preu de l’habitació de 40 a 30 sols, com el de Pisco (1500 ptes). L’habitació, tot i no ser tant nova i fer una estranya olor, també té bany i aigua calenta.
Dinem prop de les tres de la tarda un menú de 4,5 sols (225 ptes) i sortim a la recerca del Museu del Dr.Cabrera sobre les famoses (per nosaltres) pedres d’Ica, que sabem que és a la Plaça d’Armes.
La localitzem a tres quarts de quatre (no hi ha res que l’identifiqui). Un noi jove que és a la porta avisa al Dr.Cabrera i ens diu que ens podrà rebre a les 16:00. Quedem perplexos pel museu sense rètol i per l’estranya forma de contactar.
A les quatre, puntual, ens espera a l’entrada de la casa. És un home ja gran, ben vestit i molt educat. Viu en una gran i elegant casa, d’estil colonial. Li expliquem qui som, de on som i per què coneixem i tenim tant interès en visitar el seu Museu. Ens diu que l’acompanyem fins un lateral de la casa (pel carrer) on hi trobem un gruixuda porta de fusta tancada amb clau i tres cadenats. Entrem, baixem 5 graons molt drets per accedir a una sala (d’uns 30m2) atapeïda amb milers de pedres de diferents mides ordenades en alts prestatges. Algunes pedres son molt grosses. Totes son negres amb dibuixos gravats. L’espectacle és senzillament espectacular i impressionant. La Ka i jo ens em quedat sense alè i amb els ulls oberts com taronges. La magnitud del contingut del Museu ens ha deixat glaçats.
El Dr.Cabrera ens va explicant la història de com va trobar les pedres (casualitat), el seu origen (hipòtesi) i el significat que tenen els seus gravats. Es desconeixen dates exactes, però ell assegura que les pedres tenen milers (potser milions) d’anys, i que són el llegat d’una anterior civilització que va viure a la terra (contemporània als dinosaures) que va poder fugir cap a l’espai abans del gran cataclisme.


(La foto és de la Web. La noia no és la Ka)



Entre els milers de pedres que té, anem avançant per les prestatgeries del Museu i ens va comentant significats. N’hi ha que parlen de medicina, explicant malalties concretes i les tècniques per guarir-les, n’hi ha que parlen de dinosaures i la seva relació amb els homes, dels antics continents que hi havia a la Terra i del gran cataclisme que s’acostava i que acabaria amb l’home d’aquells temps i els mateixos dinosaures. Parlen d’astronomia, de la composició i estructura de l’Univers, de relacions sexuals i les seves malalties, de tècniques de transplantaments de fetge, ronyons, cor i... cervells!
La informació que s’hi troba és tant extensa, variada i rica que tot sembla impossible.
Acabat el recorregut pel Museu ens acompanya cap al seu despatx, també ple de pedres, llibres, molts llibres, i fotos. Em destaca una foto on hi surt ell i la Reina d’Espanya, amb una pedra immensa que descarrega una grua. Ens explica que ni va regalar una.
Ens explica com la comunitat científica l’ha calumniat i la intentat silenciar, degut, comenta, a lo tancat i sectari que és el mon científic.
Han estat dues hores i mitja de d’una conversa molt agradable, amb una persona culta i molt assenyada, que ens ha deixat col·lapsats d’informació i d’interrogants.
Ens sentim uns autèntics privilegiats per haver conegut al Dr.Cabrera i les “seves” pedres... i ens manquen paraules per expressar el que ens corre per dins.
Un cop al carrer, hem tornat a un Cyber Cafè per intentar explicar mínimament per mail al meu pare tot el que hem viscut al Museu. El meu pare coneixia l’existència de les pedres i esperava conèixer la nostra vivència.
A quarts de nou fem uns sandvitxos i una cervesa (Cuzqueña) per 6 sols (300 ptes) i anem cap a l’Hostal a descansar, no el cos, si no el cervell de tantes experiències.
Demà ens espera un altre dia, i qui sap si carregat amb més sorpreses...

Cap comentari: