Arequipa, dissabte 17 de juny del 2.000

A les 07:30 arribem a l’estació d’autobusos, Terminal Terrestre per ells. Ens trobem força descansats doncs hem dormit quasi bé tot el trajecte.
Aprofitem i per a no quedar fotuts, comprem els bitllets per el vespre (18:00), que marxarem cap a Puno, passant la segona nit consecutiva fent quilòmetres. Trenta sols els dos (1500 ptes). Així que tenim el dia per conèixer Arequipa, i prou.
Agafem un taxi que ens porti a la Plaça d’Armes (2 sols). Esmorzem. La Cris ha millorat força, però ara no pot anar de ventre. Localitzem el Cyber Cafè d’en Raül Perez, un dels pocs amb els que varem contactar abans del viatge i “amb tot el morro” des de Catalunya. Ens diuen que no hi serà fins la tarda. Mirarem de tornar a passar més tard, doncs volem agrair-li la amabilitat que va tenir responent els mails d’uns desconeguts i donant força informació sobre allotjaments, que finalment no utilitzarem al no fer nit aquí.
Arequipa és una ciutat gran, crec que la segona del Perú, però a diferència de Lima és neta, ben cuidada, tranquil·la i amb uns habitants molt simpàtics, atents i agradables.
Per a compensar les imprevistes i elevades despeses de Nazca (compra de ceràmica i avioneta), retirem 300 dollars d’un caixer automàtic i en canviem 200 per 695 sols. Aquests diners ens han de durar molt, però aprofitem canviar-ho aquí per que és una ciutat on fer-ho és normal, no com ha passat fins ara.
Caminem pels carrers del centre i entrem al Claustre del Convent de Santa Catalina. És gran, preciós i està perfectament conservat. Allí se’ns presenta un xicot jove, en Fredy, i s’ofereix a fer-nos de “guia” del convent només a canvi de que li enviem una postal des de Catalunya, doncs n’és col·leccionista. Ens explica també, que està practicant per fer de guia en un futur proper. Està amb nosaltres vint minuts, ens ho explica tot molt professionalment. A més, és molt simpàtic. Té futur.
Rere la Plaça d’Armes descobrim un seguit de botigues plenes de roba típica de l’Altiplà. Son botigues petites i bufones, muntades amb molt de gust. En Dadi i la Yael ens van dir que aquí a Arequipa la roba és més barata que a cuzco. És clar doncs, que aquest és el moment de fer les compres de roba que teníem preparades. Ens gastem 270 sols (13.500 ptes) entre roba per a nosaltres i regals. Comprem dos ponxos, dos jerseis de llana gruixuts, 2 pantalons, una camisa, 2 parells de guants, un barret, una gorra de llana i dos parells de mitjons gruixuts de llana. Tot la llana, d’Alpaca. Ens sembla una fortuna, però només ho és en la perspectiva peruana, doncs aquesta compra a Catalunya seria impossible per aquest import.
Dinem uns sandvitxos, passem a saludar al Paul Perez i treiem 100 dollars més en el caixer per a compensar la despesa.
LA Ka segueix sense poder anar al bany i comprem un laxant en una farmàcia.
El temps no dona ja per més. Ens ha encantat la ciutat blanca (Arequipa), que resta elegantment sota la presència de tres nevats volcans que la vigilen. Una ciutat on estar-hi bé uns dies. Queda apuntada en la memòria.
El Bus ens espera. A les 18:15 pugem, però incomprensiblement no sortim d’Arequipa fins les 19:45!
Ens adormim malgrat l’histèric volum d’una pel·lícula horrorosa. A les 23:00 el Bus s’atura en un perdut bar enmig del res, per a sopar qui vulgui i repara uns “petits” problemes mecànics que ignorem. Aprofitem per estirar cames i fer uns cigarrets. No sabem on s om exactament, però som ja camí del Altiplà, acostant-nos als 4.000 metres d’alçada, en un solitari bar de carretera. Malgrat la brillantor de la lluna, es veuen milers d’estrelles en el cel que, degut a l’alçada, brillen fixament sense la intermitència a que ens tenen acostumats a més baixes cotes.
Passats trenta minuts tornem a la ruta. La pudor que fa el Bus és insuportable, i tot gràcies a dos personatges plens de brutícia fins les dents que seuen a la nostra dreta i darrera. Per acabar d’assegurar-se de que no dormim, comencen una pel·lícula (que fort que és anomenar pel·lícula a coses com aquesta), “ASESINAS DE HOMBRES” amb més volum que l’anterior i que consisteix en no parar de disparar trets amb les més variades armes que pugueu imaginar.