El Diari

Fa una mica més de 8 anys, amb la meva dona, varem fer el que és, per el moment, el viatge de la nostra vida.
Ha plogut molt des d’aleshores per nosaltres. Fa vuit anys érem una parella feliç , que encara gaudia auto-descobrint-se, i sense cap més responsabilitat que ser feliços. Avui som una família amb dos criatures meravelloses.
Varem estalviar durant un any llarg per un 11 de juny de l’any 2.000 començar un viatge/aventura, que era un desig personal des de que era ben petit. Visitar Perú durant un mes sencer sense cap més possessió que la nostra motxilla. Pel nostre compte, sense agencies, sense reserves. Volíem ser lliures i descobrir territori, gent, paisatges, mentre aprofundíem en la nostra pròpia descoberta.
Recordo que el viatge va ser l’enveja i la il·lusió del meu pare. Ell sempre havia desitjat fer-lo i ara, en certa manera, el faria amb nosaltres. Potser per viure millor el viatge pels nostres ulls, em va donar abans de marxar un llibre fet i enquadernat per ell. Un llibre de viatger, per a poder anotar-hi totes les vivències. Era un llibre amb les portades de pergamí antic, d’un color blanc trencat amb aigües grises, amb full de paper fet a ma.
Vaig tenir la santa constància d’escriure-hi cada dia del viatge, i es va convertir en el Diari del Viatge.
A la tornada, no el vaig voler rellegir, doncs sabia que em deprimiria al veure-hi reflectides les meves mancances com escriptor. A més, calia deixar distància en temps per poder mirar-lo amb una perspectiva més justa. Així que, va quedar “arxivat” en un calaix.
Des d’aleshores hem viscut dos trasllats de pis i quan l’hivern passat em van entrar ganes de tornar a llegir el Diari, no vaig ser capaç de trobar-lo. El juny passat vaig tornar a regirar la casa cercant-lo, altre cop, sense èxit. Volia obrir un bloc i publicar cada dia del Diari en el seu dia corresponent al 2.008.
Ara fa deu dies, la meva dona regirava una gran caixa plena de fotografies antigues i li va aparèixer entre les mans el desitjat llibre blanc. L’alegria va ser molt gran, i tot aprofitant que la operació de genoll em donarà més temps, començo l’aventura de publicar-lo en forma de bloc.
I ho faré a l’estil de com vaig escriure el Diari, tal com raja. No l’he tornat a rellegir ara, sols unes poques pàgines soltes. Es evident que, com sospitava, s’hi veuen reflectides les meves mancances d’escriptor, però com que tampoc no pretenc enganyar-me, no penso reescriure’l per dotar-lo de més estil i opto per no tocar-lo i deixar que transmeti la seva sinceritat, el seu tal com raja. Hi ha dies en que transmet que gaudia escrivint-lo i d’altres on ho feia només per la obligació de la nota diària. Però d’això es tracte, de reviure, tal i com van ser, aquells 30 dies inoblidables.
Si voleu tornar a reviure el viatge amb nosaltres, sou benvinguts al bloc creat per allotjar-lo.

Salut!!!