Paro el despertador i comença un nou dia. Són les 06:45. a dos quarts de vuit baixem al bar de l’Hostal per esmorzar. Allí ens espera en Carlos i fem l’últim i desesperat intent de fer-nos enrere, però és massa tard, diu, està tot lligat i no hi ha temps per buscar algú que ocupi el nostre lloc. Era d’esperar. Esmorzem. 
Com que hi ha una mica de boira, canviem l’ordre (avioneta-cementiri) i anem primer al cementiri (a 30 quilòmetres de Nazca) per donar així temps al dia per aclarir-se. Viatgem en un turisme, compartint “plaça” amb una parella d’anglesos.
Al cementiri (una gran planícia desèrtica) hi ha més de 3.000 tombes, però només unes poques es van lliurar de ser saquejades. Visitem aquestes poques, que resten obertes per a poder ser estudiades. En la cultura Nazca s’enterraven en famílies i es momificaven vestits, en posició fetal i de cara a l’est. Es rodejaven de menjar i beguda, tot esperant el traspàs a la vida eterna. Veure-ho és bastant colpidor, i només ho destorba un escandalós i impresentable grup de noies israelites.
De camí de tornada a l’aeròdrom ens aturem per veure l’únic taller (ens diuen) d’artesans que encara treballen el fang com ho feia la cultura Nazca. El propietari ens explica el laboriós procés de la ceràmica, des de la preparació del fang, passant per l’elaboració dels colors amb tints naturals, fins la peça ja acabada. Després ens gastem, fora de pressupost, 200 sols (10.000 ptes!!!!) al “enamorar-nos” de tres peces de les exposades. És una quantitat raonable a Catalunya, però son moltísims diners al Perú, tants, que no tenim prous sols canviats i hem de pagar-ho en dòlars. 
Creuant al carrer on som, hi trobem un taller on observem el procés, primitiu, d’extracció i separació que utilitzaven els miners per obtenir or. Molt interessant de veure, mentre la Ka ha de fer dues visites urgents i seguides al lavabo per atendre les exigents demandes de la que és la primera diarrea del viatge.
Abans de les 11:00 arribem a l’Aeròdrom. La Ka no es troba gens bé, amb forts rebomboris, però som a punt pel vol. L’avioneta, una Cesna de 5 places i pilot, s’enlaira amb facilitat camí de les línies. Al volar per sobre zona desèrtica hi ha molta corrent d’aire ascendent i el vol es mogut a causa d’aquestes turbulències.
La primera figura quer veiem és La Balena. Em concentro en la difícil i quasi impossible tasca de fotografiar les figures i línies enmig de tanta turbulència, mentre la Ka aguanta com pot els rampells de la seva panxa. Seguim el nostre vol cercant les misterioses figures entre milers de línies increïblement rectes que es creuen i es persegueixen fins perdre’s per l’horitzó. Els Trapezis, els Triangles, L’Astronauta passen sota els nostres peus, quan el mareig s’afegeix als rebomboris de la Ka. El Mono ve a trobar-nos però s’escapa de la foto, El Còndor, L’Arbe i El Colibrí es tornen borrosos i perden transcendència amb el preocupant estat de la Ka, però aconsegueixo fotografiar-los sense cap garantia de haver-ho fet bé. La Ka ja no aguanta, té els dits de les mans i peus rígids i corbats, així com tot el cos. Els forts marejos es barregen amb els durs rebomboris. Les profundes respiracions que fa no aturen el seu camí cap al col·lapse. Deixo la càmera i intento ajudar sense saber que fer i molt preocupat. La Ka no aguanta més i comença a vomitar. Les bosses que hi ha als seients de l’avioneta són foradades, em giro desesperat i en trobo una de bona. La Ka vomita i vomita mentre pateixo esperant un desmai que finalment no arriba. La Cesna llisca per fi per sobre la pista de l’aeròdrom i s’atura. La Ka baixa com pot i se’n va directe al lavabo. El malestar i diarrea són ara el nostre problema. És recupera una mica, lo just per a poder agafar un taxi i anar directament al wàter de l’hostal i després a la imprescindible dutxa.
Ho fem amb preses per què hem de deixar l’habitació lliure, doncs avui ja no dormirem aquí. Abans de les 13:00 baixem a recepció, paguem i els hi demanem que ens guardin les motxilles fins al vespre.
Com que hi ha una mica de boira, canviem l’ordre (avioneta-cementiri) i anem primer al cementiri (a 30 quilòmetres de Nazca) per donar així temps al dia per aclarir-se. Viatgem en un turisme, compartint “plaça” amb una parella d’anglesos.
Al cementiri (una gran planícia desèrtica) hi ha més de 3.000 tombes, però només unes poques es van lliurar de ser saquejades. Visitem aquestes poques, que resten obertes per a poder ser estudiades. En la cultura Nazca s’enterraven en famílies i es momificaven vestits, en posició fetal i de cara a l’est. Es rodejaven de menjar i beguda, tot esperant el traspàs a la vida eterna. Veure-ho és bastant colpidor, i només ho destorba un escandalós i impresentable grup de noies israelites.
De camí de tornada a l’aeròdrom ens aturem per veure l’únic taller (ens diuen) d’artesans que encara treballen el fang com ho feia la cultura Nazca. El propietari ens explica el laboriós procés de la ceràmica, des de la preparació del fang, passant per l’elaboració dels colors amb tints naturals, fins la peça ja acabada. Després ens gastem, fora de pressupost, 200 sols (10.000 ptes!!!!) al “enamorar-nos” de tres peces de les exposades. És una quantitat raonable a Catalunya, però son moltísims diners al Perú, tants, que no tenim prous sols canviats i hem de pagar-ho en dòlars. 
Creuant al carrer on som, hi trobem un taller on observem el procés, primitiu, d’extracció i separació que utilitzaven els miners per obtenir or. Molt interessant de veure, mentre la Ka ha de fer dues visites urgents i seguides al lavabo per atendre les exigents demandes de la que és la primera diarrea del viatge.
Abans de les 11:00 arribem a l’Aeròdrom. La Ka no es troba gens bé, amb forts rebomboris, però som a punt pel vol. L’avioneta, una Cesna de 5 places i pilot, s’enlaira amb facilitat camí de les línies. Al volar per sobre zona desèrtica hi ha molta corrent d’aire ascendent i el vol es mogut a causa d’aquestes turbulències.La primera figura quer veiem és La Balena. Em concentro en la difícil i quasi impossible tasca de fotografiar les figures i línies enmig de tanta turbulència, mentre la Ka aguanta com pot els rampells de la seva panxa. Seguim el nostre vol cercant les misterioses figures entre milers de línies increïblement rectes que es creuen i es persegueixen fins perdre’s per l’horitzó. Els Trapezis, els Triangles, L’Astronauta passen sota els nostres peus, quan el mareig s’afegeix als rebomboris de la Ka. El Mono ve a trobar-nos però s’escapa de la foto, El Còndor, L’Arbe i El Colibrí es tornen borrosos i perden transcendència amb el preocupant estat de la Ka, però aconsegueixo fotografiar-los sense cap garantia de haver-ho fet bé. La Ka ja no aguanta, té els dits de les mans i peus rígids i corbats, així com tot el cos. Els forts marejos es barregen amb els durs rebomboris. Les profundes respiracions que fa no aturen el seu camí cap al col·lapse. Deixo la càmera i intento ajudar sense saber que fer i molt preocupat. La Ka no aguanta més i comença a vomitar. Les bosses que hi ha als seients de l’avioneta són foradades, em giro desesperat i en trobo una de bona. La Ka vomita i vomita mentre pateixo esperant un desmai que finalment no arriba. La Cesna llisca per fi per sobre la pista de l’aeròdrom i s’atura. La Ka baixa com pot i se’n va directe al lavabo. El malestar i diarrea són ara el nostre problema. És recupera una mica, lo just per a poder agafar un taxi i anar directament al wàter de l’hostal i després a la imprescindible dutxa.
Ho fem amb preses per què hem de deixar l’habitació lliure, doncs avui ja no dormirem aquí. Abans de les 13:00 baixem a recepció, paguem i els hi demanem que ens guardin les motxilles fins al vespre.
(... continua)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada