Nazca, dijous 15 de juny del 2.000 (Part II)

(... continua)
De les dues hores aproximades que dura el viatge, una la dormim i l’altre l’alternem observant el paisatge i amb pensaments. Els meus, m’expliquen que ja ens hem adaptat al tarannà del país, i que a partir d’ara, ens mourem còmodament com ho fan ells, lluny dels turistes/gringos. Farem, anirem, menjarem i dormirem com i on vulguem. Ja no mirem tant el rellotge com abans i comencem a gaudir de la improvisació constant, com ells.
Arribem a Nazca i com per art de màgia, només baixar del Bus un tal Carlos (amic d’en Cèsar) ens espera amb un “taxi” destartalat per acompanyar-nos a l’Hostal. L’habitació és bona i el preu també. Sense ni temps per deixar les motxilles en Carlos ens ofereix un pack de vol amb avioneta (1 hora) per sobre les línies de Nazca (el nostre gran objectiu) i de “regal” una visita als cementiris de la cultura Nazca. Ens demana 120 sols pels dos, li diem que 80, i finalment paguem 90 sols (4.500 ptes.).
Passada mitja hora, reflexionem i pensem que hem anat massa ràpid amb en Carlos. Ni ens hem pensat si volíem anar al cementiri Nazca ni hem remanat buscant altres preus d’avioneta.
Una hora més tard, tot passejant per Nazca, tot es confirma. Hi ha avionetes per 30 sols per persona sense regatejar. BURROS!!! Intentem localitzar en Carlos (Nazca és petit) per fer-nos enrere, però sense sort. Demà hem de marxar de Nazca camí de Arequipa. No ens podem endarrerir si volem arribar a Cuzco a temps pel Inti Raymi. És evident que ens hem precipitat amb en Carlos, però asseguràvem volar demà sobre les línies, no teníem més marge de dies. En fi, aprendrem la lliçó i estarem alerta. Malgrat el que creiem, encara ens hem de curtir una mica més per no picar l’ham.
Passem la resta de dia passejant per Nazca. Sopem una sopa i carn, i anem a dormir sota l’atenta mirada d’una lluna quasi plena. Demà s’ha de matinar.